Bones Festes!!

Ja teniu aquí les fotografies del TALLER DE FANALETS!!






Recordeu que, sempre que volgueu, podeu veure totes les fotografies de l'Ampa a l'enllaç que trobareu a la dreta d'aquest bloc (FOTOGRAFIES)

Explicant contes amb “Story cubes”

Fa pocs dies la meva filla va complir quatre anys i un dels regals d’aniversari que va rebre van ser els daus “Story cubes”. Jo n’havia sentit a parlar feia temps i em van semblar una proposta molt divertida i enginyosa, i ara que els he pogut experimentar en directe els recomano moltíssim!

La idea del joc és molt senzilla. Es tracta d’una caixa amb nou daus que contenen il.lustracions diferents a cada cara, com per exemple objectes, espais, estats d’ànim, animals, personatges….

Per començar el joc es tiren els daus (els nou o els que vulguem) i aleshores s’ha d’explicar una història que inclogui totes les imatges que han aparegut, aguditzant l’enginy al màxim per a trobar un fil conductor que uneixi tots els elements.

Story cubes

Es pot jugar amb variants, fent  primer una tirada per decidir un element de la història, com decidir un objecte que serà màgic, o bé per definir un espai  o un perill… i desprès configurar la resta de la història amb els daus.

És un joc que sempre és diferent, ja que els 9 cubs ofereixen 54 imatges, que conformen milions de possibilitats d’històries.

La petita de seguida s’hi va interessar, i no només va escoltar les històries que explicàvem nosaltres sino que també va voler explicar-ne una ella.

El joc és per tant molt adient per nens i nenes de totes les edats, ja que segons el nen s’hi poden anar afegint més dificultat (jugant amb més daus) o incorporant variants, com fer que hagi d’escriure el conte en un paper.

A casa tenim l’anomenat “original” i també n’hi ha dos més al mercat,  un d’accions i un de viatges.

Jo ara per ara només hi trobo dos defectes. D’una banda, els daus són molt petits i a vegades costa de veure bé la imatge que ha aparegut. De l’altra, trobo que hi ha dibuixos que no són sempre fàcils d’integrar a les històries, inclús n’hi alguns que encara no sé ben bé què són. Hi ha un dau que té una cara on hi ha un peix que segons com te’l miris sembla un pirata, així que segons el que convé en triem un o l’altre.  I pel meu gust hi faltarien més daus amb personatges, en comptes d’haver-n’hi tants objectes.

Però sembla que aquests inconvenients tenen solució. Fa pocs dies m’he assabentat que hi ha versions del joc amb els daus més grans i que també es venen per separat paks de tres daus amb més personatges, en particular, sobre tres temàtiques que són els contes de fades, els crims i els troglodites. Els daus dels contes de fades els hauré d’acabar comprant, ja que al joc original la meva filla de seguida hi va trobar a faltar princeses, així que segur que se sentirà molt inspirada si als que ja tenim hi afegim daus amb bruixes, madrastres, mirallets i varetes màgiques.

Pels que sou manetes, també podeu fer el joc a casa amb les imatges pròpies que vulgueu.

També hi ha la versió per mòbil, però definitivament no crec que sigui el mateix. A més, el real no ocupa gens de lloc i és ideal per portar de viatge.

En resum, és un joc molt imaginatiu i divertit. És un repte trobar un enllaç entre segons quines imatges! Una idea molt simple però molt original.

Mariona Visa (Lleida, 1979) és doctora en Comunicació Social. És mare treballadora i té de dos fills petits. En aquest espai explica les reflexions i vivències quotidianes al voltant de la maternitat.

APRENENT A SER MARE

Artícle del diari Ara (enllaç a l'artícle AQUÍ)

ELS REIS MAGS són de veritat?

El pare va arribar a casa, i com sempre la seva filla Júlia el va rebre saltant d’alegria. Però aquell dia, a mitjans de desembre, la seva mirada ja avisava que alguna cosa passava pel seu cap. El pare, que es va adonar de seguida li va preguntar



- Júlia què et passa ?”.

La nena se’l va mirar seriosament i li va preguntar

- “pare, si et faig una pregunta em diràs la veritat?”.

Com us podeu imaginar el pare ja va començar a tremolar, la seva filla era especialista en preguntes difícils.

-“Pare, existeixen els Reis Mags?”

El pare de la Júlia es va quedar mut... encara era massa petita, no podia creure que la seva nineta li fes aquesta pregunta!

-“les nenes diuen que són els pares. És veritat?”

-“I tu filla, què creus?”

-“no ho sé papà, a vegades que sí, i a vegades que no. Crec que sí perquè t’ho m’ho expliques, però com que les nenes diuen això?”



El pare va callar un instant i la va mirar amb altres ulls, ja no era tant petita, havia crescut. I agafant aire va contestar;

-“doncs mira Júlia, efectivament són els pares els que posen els regals... però...”

-“llavors és veritat?, m’heu enganyat ?”- va tallar la nena amb els ulls plorosos.

-“No, no, escolta Júlia, mai t’hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen” -va respondre el pare agafant en braços a la Júlia.

-“Llavors no ho entenc !”

-“seiem que t’explicaré tota la història” -va dir el pare mentre seien plegats al sofà-.

“Quan el nens Jesús va néixer, tres Reis Mags d’Orient guiats per un gran estel es van apropar al Portal per adorar-lo. Li van dur regals en prova d’amor. El més ancià dels Reis, en Melcior va dir:

-“És meravellós veure tant feliç a un nen!, hauríem de dur regals a tots els nens i nenes del món i veure com de feliços serien”

-“Oh sí!-va exclamar Gaspar- és una bona idea, però com ho farem per arribar a tants milions de nens i nenes en una sola nit?”

-“certament seria fantàstic -va dir en Baltasar- però encara que siguem Mags ens seria molt difícil recórrer tot el món en una nit lliurant regals. Però seria tant bonic!”



Els tres Reis es van posar molt tristos, però llavors en Baltasar, el Rei més positiu de tots va dir:

-“ja ho tinc!”

-“Baltasar- va dir el Rei Melcior- necessitaríem milions de patges, gairebé un per cada nen i nena. No existeixen tant patges!”.

-“Tens raó Melcior, -va dir en Baltasar- però que et semblaria si aconseguís no un, sinó dos patges per nen?”

-“Seria meravellós Baltasar- va dir en Gaspar-, però no serveix qualsevol, han de ser patges que estimin molt als nens!”.

-“Sí, es clar, això és fonamental – va dir en Melcior- i a més haurien de conèixer els desitjos dels nens i nenes, perquè això és bàsic en un patge”.

-“Doncs digueu-me, benvolguts companys meus: hi ha algú que estimi més als nens i els conegui millor que els seus propis pares?”-va dir en Baltasar amb la mirada triomfant.



Els tres Reis es van mirar assentint i comprenen la gran idea del rei Baltasar. I amb la màgia poderosa que només tres grans Reis Mags i savis tenen van dir:



-“ordenem que per Nadal, commemorant aquest moment, tots els pares i mares es converteixin en els nostres patges i que, en el nostre nom i de la nostra part, regalin als seus fills i filles els regals que desitgin. També ordeno que mentre els infants siguin petits, el lliurament dels regals es faci com si ho fessin els propis Reis Mags. Però quan els nens siguin suficientment grans per entendre això, els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, cada Nadal, els nens i nenes també faran regals als seus pares en prova d’afecte i agraïment. I recordaran que gràcies a tres Reis Mags, tots són més feliços” .



Llavors la Júlia es va aixecar, li va donar un petó al seu pare i li va dir:

-“Ara sí que ho entenc, i estic molt contenta. No sé si tindré prou diners per a comprar-vos algun regal, però per l’any que ve ja en guardaré més”.



I mentre la Júlia i el seu pare s’abraçaven, des del cel els tres Reis Mags contemplaven l’escena tremendament satisfets... un cop més.