Deixar els bolquers és un pas important en el creixement dels infants. Però més que de la nostra decisió o del moment oportú, depèn del seu procés maduratiu; respectant-lo i acompanyant-lo, podrem viure-ho amb serenitat i amb alegria.
Per als nostres fills i filles, deixar de portar bolquers implica fer-se una mica més grans, ser més autònoms, controlar més el propi cos i el plaer de decidir quan i on fer les necessitats, caminar més còmodes i lliures. Per als pares, implica veure com creixen contents i satisfets i com, poc a poc, van guanyant independència. Però per no necessitar els bolquers cal controlar els esfínters, que són els músculs que controlen la retenció i l’evacuació de les produccions (de pipí i caca).
Part del procés evolutiu
El control d’esfínters és una adquisició madurativa: el nen l’assoleix satisfactòriament quan el seu sistema neuro-muscular és prou madur i quan el seu desenvolupament intel.lectual i afectiu li ho permeten.
Quan els pares intentem treure el bolquer abans que l’infant estigui preparat, fàcilment, som nosaltres els qui, a la pràctica, hem de controlar els esfínters del nostre fill: corrent darrera seu amb l’orinal, preguntant-li constantment si en té ganes, tocant-li els pantalons per veure si va moll, i canviant-lo un munt de vegades al dia. Aquesta situació resulta molt cansada i estressant i, a la llarga, sense adonar-nos-en, podem acabar perdent els nervis i fent-li-ho pagar al petit cada vegada que se li escapa.
Massa sovint els adults ens avancem al moment maduratiu propi del nen i li exigim el que encara no pot fer. És llavors quan el procés es torna conflictiu, penós i esgotador per a tots plegats, però sobretot per a ell, que pateix innecessàriament perdent, a més, un temps meravellós per fer altres coses.
Per fer el pas de deixar el bolquer, doncs, seria bo que es donessin dues coses: que l’infant sigui prou madur, és a dir, que pugui, i que estigui motivat, és a dir, que ho vulgui.
Algunes pistes per començar
Pot ser un bon moment si…
- Ja identifica les sensacions de pipí i caca i les sap comunicar d’alguna manera.
- L’incomoda anar brut i demana que el canviïn.
- Manté el bolquer sec durant aproximadament una hora i mitja.
- Ja mostra interès i motivació per utilitzar l’orinal.
Mentre el nen està adquirint el control d’esfínters diürn, observarem cada matí si el bolquer està mullat o sec i, més endavant, si durant unes quantes setmanes es manté eixut, li podem proposar de treure’l també durant la nit. Com sempre, ho provarem si hi està d’acord; podem suggerir de posar-hi un plàstic, i recordar-li que quan vulgui, si cal, sempre pot tornar-se a posar el bolquer.
Durant el procés, ens pot ajudar
- Tenir l’orinal disponible i oferir-li quan ho demana o sembla que en té ganes.
- Deixar que s’hi estigui un temps prudencial, però no massa estona per veure si fa alguna cosa.
- De tant en tant, recordar-li que no porta bolquer i estar atents quan fa unes dues hores que no ha fet res.
- Disposar de roba adequada perquè pugui practicar tot sol.
- No posar-li i treure-li el bolquer quan a nosaltres ens convé, simplement per comoditat nostra.
Quan és una mica més difícil
Hi pot haver situacions concretes, que impliquen un daltabaix emocional per al nen o la nena, com l’arribada d’un germà, l’entrada a l’escola, una situació familiar tensa, en què li sigui més difícil controlar els esfínters, o no pugui fer-ho. En aquestes situacions l’hem d’animar, donar-li suport i saber que podem decidir tornar-li a posar el bolquer (a vegades cal retrocedir per a poder avançar!). Si ell hi està d’acord i entén el motiu de recuperar el bolquer en aquell moment, no hi sol haver cap problema.
Tinguem en compte
- Procurar que sigui una experiència de creixement agradable per a l’infant.
- No avançar-nos al seu moment, per evitar un procés dificultós o un fals control d’esfínters.
- Fer-lo sentir acompanyat i estimat durant tot el procés, duri el temps que duri.
- Animar-lo amb missatges positius, que valorin els seus progressos.
- Evitar renyar-lo, ridiculitzar-lo, o comparar-lo amb germans o altres nens, ni fer-li viure com un repte:el control d’esfínters no depèn només de la seva voluntat, sinó de la seva maduresa.
- Respectar el seu espai d’autonomia i la seva voluntat.
- Observar-lo i escoltar-lo per saber com està vivint el procés i poder, si cal, suggerir-li algun canvi.
- Des de ben petit, fer-lo conscient del canvi de bolquers, de les sensacions relacionades amb el pipí i la caca, evitant relacionar les coses que fan mal, són brutes o no ens agraden amb la femta (això és caca!).
Quan estem vivint aquest moment, també nosaltres hem d’acceptar aquest aprenentatge amb les inevitables escapades de pipí o caca, viure-les amb normalitat, com a part del procés, i animar-lo a continuar endavant.
Com en el caminar, l’infant haurà de caure i aixecar-se moltes vegades abans de dominar definitivament la tècnica. És un aprenentatge que mereix ser viscut serenament i amb l’alegria pròpia del creixement dels nostres fills.
Laura Triana Pla (mestra d’educació infantil)
Podeu llegir la versió íntegra d’aquest article al núm. 25 de la revista Viure en família (desembre 2007 – gener – febrer 2008).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada